.

La Costa Brava es configura com el territori més poblat de Catalunya sense ferrocarril. L’any 2008, des de la Diputació de Girona es va fer l’esforç d’encarregar un estudi de viabilitat per implantar aquesta infraestructura, però el projecte finalment va quedar guardat al calaix donant-se prioritat a la mobilitat per carretera, desdoblant carreteres i fomentant la mobilitat privada, perpetuant així el quasi monopoli de la carretera i un paupèrrim sistema de transport públic basat en l’autocar.

No cal fer grans anàlisis per poder afirmar amb tota contundència que el Dret a la Mobilitat avui no està garantit a la Costa Brava. Si bé es disposa d’un servei de bus operat per un operador privat gairebé en règim de monopoli, el servei és molt deficient quant a qualitat i freqüències de pas, per no parlar del cost que té actualment el bitllet. Això aboca residents i visitants a haver de buscar sempre l’alternativa del vehicle privat, amb la despesa econòmica que això suposa, tant d’inversió com del manteniment, malbaratament energètic, contaminació de l’aire i accidentalitat. 

El tren-tram, un ferrocarril que a l’entrar en els pobles i ciutats es converteix en un tramvia (com el de Barcelona), és un producte provat arreu d’Europa i per això es configura com una alternativa viable, sostenible, assequible, accessible i extremadament eficient en termes mediambientals i energètics. A més, té emissions zero. És el mode de transport que pot garantir l’exercici en majúscules del Dret a la Mobilitat a la Costa Brava. Unes 300.000 persones ens veuríem beneficiades, si tenim en compte també la població de Girona i rodalies per on hauria de passar el tren. Per no parlar també dels milions de persones que cada any ens vènen a visitar. 

I és que segons dades d’Idescat les Comarques Gironines són el segon territori de Catalunya, rere l’Alt Pirineu i Aran, amb major número de vehicles per cada 1.000 habitants, 859. El Barcelonès en té la meitat, justament per a això és el territori amb la millor xarxa de transport públic.

Volem poder anar a estudiar, a treballar, a visitar a familiars i amics, a l’hospital, a gaudir de la cultura, de l’oci i la restauració, d’una manera assequible, sostenible i segura. Volem que totes les persones puguem exercir el dret a la mobilitat, des dels més petits fins a les persones d’edat més avançada. 

Ara és el moment. La crisi climàtica ens indica que el petroli de fàcil extracció ha arribat al seu zènit i això encarirà molt el preu dels combustibles. Grans inversions en energies renovables es preparen per complir els acords de París i això generarà una gran oferta d’energia elèctrica de la que es beneficiarà el ferrocarril i, en conseqüència, també el medi ambient.

Per aquest motiu, en aquest 2021, any europeu del Ferrocarril, interpel·lem alcaldes i alcaldesses dels pobles i ciutats de la Costa Brava, a la Diputació de Girona, als respectius Consells Comarcals, als partits polítics, a les entitats del territori i als veïns i veïnes, a unir esforços per fer sentir la nostra veu i reclamar als Governs de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat Espanyol la inversió necessària en el Tren de la Costa Brava per garantir el Dret a la Mobilitat de 300.000 persones. 

Perquè si el govern de la Generalitat té previst gastar 300 milions d’euros cada any en les carreteres de les comarques gironines és clar que disposen dels diners. Només cal que  canviïn les prioritats. 

La ruta que els promotors pensem que ha de seguir el ferrocarril de la Costa Brava, conformant una anella entre Flaçà, la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Cassà de la Selva i Riudellots. Entre Riudellots i Flaçà circularia per la via de Renfe amb pas per Girona i correspondència amb la seva estació central.